Unitat d’Aran i el Psc-CpC s’han quedat sols defensant el sector hoteler i comercial de l’Aran.

CIU i el PP no han sigut capaços de defensar la racionalitat urbanística i el desenvolupament sostenible de l’Aran.

Quan s’aprovi el Pla Territorial Parcial per definir el model de desenvolupament d’Aran, Naut Aran serà una zona saturada que es pretén regular amb aquest Pla Territorial Parcial, on ja s’hauran superat els sostres racionals d’ocupació de sòl.

Fa poc va aparèixer a la premsa un article explicant alguns aspectes de la revisió de la Normativa Urbanística de Naut Aran i de Baqueira. Es deia que s’evita l’edificació prevista pel Pla General de 1973 en Orri-Beret, traslladant part d’aquesta edificabilitat a la zona de Ruda, i que es legalitzaven múltiples irregularitats en el nucli de Baqueira.
Cal aclarir alguns aspectes que no es van mencionar en l’article:

Nuclis històrics
A Arties i Bagergue la revisió de les Normes permet la urbanització de nous terrenys, en els que es podran construir un total de 140 vivendes i diversos hotels amb un total de 600 habitacions i 1.200 llits.
Totes aquestes noves places hoteleres seran una forta competència pel sector turístic de la Vall d’Aran. Seria recomanable que des de l’ajuntament es limitessin les dimensions dels hotels, per afavorir que apareguin petits hotels familiars enlloc de grans hotels de les diferents cadenes hoteleres.

A Orri-Beret
A Orri-Beret s’evita la implantació residencial prevista pel Pla General, però no s’evita que s’ompli d’edificis vinculats a l’estació d’esquí, ja que la nova Normativa permet que es facin edificis de grans dimensions, sense cap límit, previ tràmit del corresponent Pla Especial.

Baqueira
Es legalitzen diversos edificis construïts en zones verdes, en les que no es podia construir res. El més notable d’aquests edificis és l’edifici Núñez, de 16 plantes d’alçada, 14.000 m2 construïts i més de 90 vivendes.
La legalització d’aquests edificis es pot fer de dues maneres. Una consisteix en concedir una espècie d’“amnistia” urbanística, perdonar la infracció sense que tingui cap cost econòmic. L’altra possibilitat és la de restituir la legalitat urbanística, això requereix que qui ha comès la irregularitat compri terrenys urbans no edificats dels voltants que permetin la mateixa edificabilitat i el mateix nombre de vivendes que ha construït en zona verda, i deixi aquests terrenys sense construir per a compensar el que ha construït en terrenys on no es podia.
En la nova Normativa s’ha seguit la que és la millor possibilitat per l’infractor: la primera, l’amnistia. Amb això s’està creant un precedent, i sembla que s’estigui premiant a qui comet les infraccions urbanístiques, legalitzant-les sense cap cost uns quants anys més tard.

Ruda
A la Proposta Urbanística de Ruda es proposa una ordenació dels 65.000 m2 traslladats d’Orri-Beret, l’edificació es reparteix en dues zones separades per un vial.
A la banda sud hi ha una sèrie d’edificis de vivendes de dimensions no massa grans i que no tenen un exagerat impacte visual.
A la banda nord hi ha la zona hotelera amb un edifici faraònic d’un extraordinari impacte visual, es tracta d’un edifici lineal de 400 m. de llarg i 40 d’alçada, equivalent a 14 plantes d’alçada (a Barcelona o Madrid, excloent els aeroports, no hi ha cap edifici d’aquestes dimensions), encastat brutalment a la muntanya en la que es fa una excavació que arriba fins a 32. m. de profunditat, l’equivalent a un edifici de 11 plantes de soterranis.
Amb aquestes operacions es desfigura totalment l’aspecte del vessant de la muntanya i es proposa un edifici-muralla que sembla sostenir la muntanya i la carretera al Port, com si fos un gegantí mur de contenció.
Com s’ha dit, l’edificabilitat traslladada d’Orri-Beret és de 65.000 m2, però en canvi l’edificació proposada en té molts més, i hi ha indicis que darrera d’això s’hi amaga una altra operació, ja que en algun dels Plans Especials presentats anteriorment en aquesta zona (i no aprovats per Urbanisme) quedava clar que hi havia un gran centre comercial.
Per aconseguir amagar-lo cal fer que hi hagi moltes superfícies construïdes que no comptin (que no siguin computables) dins d’aquests 65.000 m2 edificables.
Hi han alguns trucs que permeten amagar aquestes superfícies. Per poder utilitzar aquests trucs cal fer unes Normes ambigües en les que no quedi clar quines superfícies computen. I amb aquests trucs es pot aconseguir que aquests 65.000 m2 es converteixin en 93.000 m2, 28.000 m2 més que es poden vendre per 84 milions d’euros (14.000 milions de pessetes).
La nova normativa permet que una gran part d’aquestes superfícies addicionals es dediquin a ús comercial. Aquesta superfície de comercial permetria instal•lar a Baquèira un altre Caprabo, un FNAC i mig Maremagnum. Aquesta zona comercial pot afectar de manera molt negativa a l’equilibri econòmic de tota la Vall d’Aran.
Es poden permetre unes Normes tan ambigües?

Lleida, 8 d’abril de 2002

Leyendo comentarios Facebook...
Loading Disqus Comments ...

You must fill in your Livefyre SiteID in the Comments Evolved plugin options.

No Trackbacks.