Governar des de la propaganda

És sorprenent que a aquestes alçades la recent Direcció del Programa de Muntanya tingui com a missió carregar contra l´oposició que, legítimament, ha manifestat alternatives, propostes i solucions als problemes que avui té la muntanya catalana, i molt concretament el Pirineu.
Les mancances d´aquest Govern en matèria de muntanya són flagrants i l´evidència és el retard de vint anys en decidir que el Pirineu tenia que ser una àrea de planificació pròpia en el context de Catalunya. Aquest retard és una prova més del tractament de subsidiarietat envers el nostre territori per part del Govern. Només amb la pèrdua de les majories absolutes, CiU ha modificat el seu criteri i, per mandat parlamentari, l´Alt Pirineu i l´Aran tindran el seu Pla Territorial Parcial.
Lamentablement, el nostre ha sigut un territori poc i mal planificat. Per il•lustrar-ho només cal fer un cop d´ull als conflictes territorials mal resolts i veure com l´interès d´uns pocs poderosos ha primat sobre l´interès general, especialment si atenem al principi que en una societat avançada, l´interès general es defensa justament des de l´ordre, la planificació i la racionalització dels recursos. El Pirineu no ha tingut un govern capaç de planificar ni de defensar aquests interessos generals; hi ha exemples diversos i variats que han estat als mitjans de comunicació recentment.
Al Parlament, tenim ara un altre episodi de la incoherència política del Govern en matèria pirinenca: l´Institut per al Desenvolupament del Pirineu. Vint anys després que el PSC presentés aquesta iniciativa, el Govern entra ara el Projecte de Llei i ens adonem que, encara avui, CiU no té clares quines són les comarques que han de formar part de l´Alt Pirineu. De tal manera que el Govern és esmenat pel seu grup parlamentari pel que fa a quines comarques formaran part del futur Institut. Clara mostra d´un projecte que d´antuvi no té, ni tan sols definit, a quin àmbit territorial es refereix.
Parlem també de la capacitat de reacció del Govern respecte a les greus crisis industrials que han patit aquestes comarques vinculades al sector elèctric. On era el Govern de CiU davant la pèrdua dels llocs de treball en aquest sector? Simplement mirant cap a una altra banda. Cap capacitat de reacció, ni de pacte, ni d´alternativa a la pèrdua de l´únic benefici social que el Pirineu obtenia de l´aprofitament hidroelèctric de les seves aigües. Avui, la situació és encara més greu perquè fins i tot està a precari l´aprofitament d´aquest recurs per activitats turístiques com el ràfting.
En matèria de comunicacions som molts els pirinencs, –dic els pirinencs, no aquells que hi vénen de cap de setmana–, els que trobem a faltar un ministre com ho fou Josep Borrell. L´eix Pirinenc ja seria, sense cap mena de dubte, una realitat i, en tot cas, l´únic tram fet fins avui per aquestes contrades el va fer ell, per cert, després amb les crítiques grolleres, que van ser titllades de “despilfarro” per part d´algun diputat del PP. Moltes assignatures pendents té encara la Generalitat en aquesta matèria com per alçar la veu, i si no, que preguntin als aranesos quines millores s´han fet a la C-28 entre Vielha i Vaqueira o als pallaresos, entre Pobla i Tremp. Carreteres altament transitades i en pèssimes condicions.
L´acció del PSC-CPC en matèria de comunicacions, com en tantes altres qüestions, està plasmada en iniciatives parlamentàries aprovades pel Parlament. Entre d´altres la que demana un Pla Director de les Infraestructures Pirinenques, justament per dotar de pressupost i terminis aquests 1.800 milions d´euros de dèficit en les nostres comunicacions.
En aquest apartat recordar també la promesa del president Pujol de fer arribar la fibra òptica a totes les capitals de comarca catalanes per a la primavera del 2001, inclòs el Pirineu. La realitat, però, és que a molts pobles de les nostres valls encara no és possible fer funcionar un fax.
Davant d´això, el refugi màgic dels Plans Comarcals és l´alternativa. Doncs bé, els Plans Comarcals han acabat convertits en llistats de bones intencions, on la inversió de la Generalitat no ha tingut cap capacitat d´influir de forma estratègica en el territori. La suma d´aquelles inversions no ha modificat la tendència dels sectors en retrocés. De fet, un percentatge de més del 25% d´aquests plans és despesa “no programada”, és a dir, que té poc a veure amb el Pla, i per tant, ha acabat convertint els Plans en bons instruments de propaganda i en mals instruments de progrés, ja sigui per l´incompliment de la inversió com per la falta de resultats en els objectius.
La llista dels dèficits d´aquest Govern és molt llarga i no serà suficient aquest espai per continuar-la, com tampoc ho serà per encabir la llista d´iniciatives parlamentàries rebutjades per CiU i PP en matèria de polítiques de muntanya. L´exemple més evident, els ajuts a les famílies pirinenques amb fills a les universitats, per destacar-ne una.
Manar i manipular és relativament fàcil, especialment si es té el poder i els seus recursos a l´abast per utilitzar la propaganda. Governar bé, amb el màxim consens, conciliant els interessos del territori i respectant les opinions de tothom, és més difícil.
Lamentablement, la Sr. Candini no entoma bé les crítiques. Ho lamento, perquè hi ha motius sobrats per criticar després de les dues dècades de govern de CiU.
Per tant i cordialment, Sra Candini, li anuncio que des del PSC-CpC continuarem fent la nostra tasca de crítica i alhora d´alternativa al seu Govern, especialment en matèria de Pirineu. Tanmateix, li asseguro que més que debatre amb vostè als mitjans de comunicació sobre aquesta matèria, ho voldríem fer constructivament allà on s´hauria de produir aquest debat, és a dir, a l´Institut per al Desenvolupament del Pirineu. Fa vint anys que ho esperem!

Francesc Xavier Boya
Diputat del PSC-CpC al Parlament de Catalunya

Leyendo comentarios Facebook...
Loading Disqus Comments ...

You must fill in your Livefyre SiteID in the Comments Evolved plugin options.

No Trackbacks.