Era militància a aprovat eth document que defen e argumente era non participacion des aranesi en referèndum pr’amor qu’Aran ei ua comunautat politica diferenciada de Catalunya

Diuendres passat Unitat d’Aran aprovaue, a trauès d’ua amassada dera Comission Executiva damb era militància, eth sòn posicionament deuant deth procès d’independéncia de Catalunya.

Aguest posicionament s’explique en un document que relate era evolucion istorica d’Aran, era quau constate era volontat de pacte e dialòg des aranesi ath long de tota era sua istòria. En aguest sens, UA manten es paraules qu’eth deputat provinciau Nart Rodés prononcièc en 1931 quan didec que “Era Val d’Aran s’amassèc liurament a Catalunya, e ac hec en vertut d’un pacte qu’era Val a complit damb grani sacrificis. Eth pacte a era sua fòrça ena nòsta fòrta volontat d’èster catalans e espanhòls, mès demanam a toti, as de Madrid e as de Barcelona, que pera sua part mantenguen eth pacte secular”.

Eth document tanben evidéncie era nulla participacion des institucions araneses en aguest procès e es incompliments dera Generalitat damb Aran, en tot non auer aplicat era Lei d’Aran de 2015 o era Lei der aranés de 2010, e remèrque qu’era Lei de Transitorietat ignòre es drets des aranesi.

Atau madeish analize er insatisfactòri desvolopament der autogovèrn aranés, en tot méter de relhèu era situacion financèra insostenibla deth Conselh Generau d’Aran, pr’amor des retalhades dera Generalitat ath pressupòst dera maxima institucion, ues retalhades que condicionen era prestacion de servicis coma era sanitat, era atencion ara gent grana o es inversions toristiques ath temps qu’impossibiliten era aplicacion de politiques pròpries.

D’aguesta forma, Unitat d’Aran defen era non participacion d’Aran en referèndum independentista der 1 d’octobre en tot hèr evidenta era situacion des institucions araneses e méter de relhèu es besonhs e mancances deth nòste país.  Atau donc Unitat d’Aran afirme que Aran, coma comunautat politica diferenciada de Catalunya, non a de participar en referèndum der 1 d’octobre pes dètz motius que seguissen:

1. Aran, com a territòri autonòm, a d’auer era sua agenda politica pròpria non condicionada. Es es aranesi son es qu’an de decidir, quin e com serà eth sòn futur se’n bèth moment i a un cambi ena configuracion territoriau der Estat.
2. Aran a de respectar es decisions deth Parlament de Catalunya, totun eth referèndum plantejat tar 1 d’octobre non respon a un dialòg ne damb eth conjunt des fòrces politiques catalanes ne, tanpòc, damb es institucions araneses, qu’en cap de moment an estat prenudes en consideracion.
3. Era composicion sociau d’Aran ei especiaument divèrsa e formada per comunautats de diferenti origens. Unitat d’Aran apòste pera integracion e eth pacte entà non méter en risc era coesion sociau e era identitat e lengua araneses.
4. Es aranesi e araneses an estat tostemp favorables ath pacte, e an resolut es sòns conflictes a trauès der acòrd e deth dialòg com elements essenciaus dera sua cultura, e per aquerò credem qu’era via dera secession non ei era via que conven a Aran.
5. Aguest referèndum non a cap garantia juridica ne complís es principis internacionaus reclamadi pera Comission de Venècia ne respècte eth dret a decidir des aranesi.
6. Eth prinicipi dera democràcia se sosten en compliment dera legalitat: sense respècte as leis non i a drets ne tàs pòbles ne tas ciutadans. Atau madeish lamentam era pression de determinadi collectius as alcaldes deth nòste territòri tà qu’incomplisquen era legalitat vigenta.
7. Ei licit, en un territòri de termièra com eth nòste, manifestar era preocupacion pes efèctes economics que pòt comportar era probabla gessuda, encara que sigue temporaument, dera Union Europèa en cas d’ua secession unilaterau de Catalunya dera rèsta d’España.
8. Atau madeish, tà un territòri toristic coma eth nòste, resulten tanben preocupants es efèctes que pòt auer aguesta secession tath sistèma socioeconomic aranés.
9. Aran, Catalunya e España an de participar en bastiment d’estructures politiques e institucionaus de caractèr europèu que mos permeten aumentar eth benèster, es oportunitats e era seguretat des ciutadans, en tot respectar es identitats e er autogovèrn.
10. Sonque ua apòsta clara e fèrma peth dialòg e pera entesa d’un nau acòrd mos permeterà superar era actuau situacion de confrontacion.

*Consultar document complèt en:

https://www.unitatdaran.org/posicionament-dua-deuant-proces-dindependencia-de-catalunya-aranes/

Unitat d’Aran aprueba su posicionamiento frente al proceso de independencia de Catalunya

La militancia ha aprobado el documento que defiende y argumenta la no participación de los araneses en el referéndum porque Aran es una comunidad política diferenciada de Catalunya

El pasado viernes UA aprobaba, a través de una reunión  de la Comisión Ejecutiva con la militancia del partido, su posicionamiento delante del proceso de independencia de Catalunya.

Este posicionamiento se explica en un documento que relata la evolución histórica de Aran, la cual constata la voluntad de pacto y diálogo de los araneses a lo largo de toda su historia. En este sentido, UA mantiene las palabras que el diputado provincial Nart Rodés pronunció en 1931 cuando dijo que “El Valle d’Arán se unió libremente a Catalunya, y lo hizo en virtud de un pacto que el Valle ha cumplido con grandes sacrificios. El pacto tiene su fuerza en nuestra fuerte voluntad de ser catalanes y españoles, pero pedimos a todos, a los de Madrid y a los de Barcelona, que por su parte mantengan el pacto secular”.

El documento también evidencia la nula participación de las instituciones aranesas en este proceso y los incumplimientos de la Generalitat con Aran, no habiendo desplegado la reforma de la Ley de Aran de 2015 o la Ley del aranés de 2010, y remarca que la Ley de Transitoriedad ignora los derechos los araneses.

Asimismo analiza la insatisfactoria evolución del autogobierno aranés, poniendo de relieve la situación financiera insostenible del Conselh Generau d’Aran, debido a los recortes de la Generalitat al presupuesto de la máxima institución, unos recortes que condicionan la prestación de servicios como la sanidad, la atención a las personas mayores o las inversiones turísticas, a la vez que imposibilitan la aplicación políticas propias.

De esta forma, Unitat d’Aran defiende la no participación de Aran en la referéndum independentista del 1 de octubre haciendo evidente la situación de las instituciones aranesas y pone de relieve las necesidades y carencias de nuestro país. Así pues Unitat d’Aran afirma que Aran, como comunidad política diferenciada de Catalunya, no debe participar en el referéndum del 1 de octubre por los diez motivos que siguen:

1. Aran, como a territorio autónomo, debe tener su agenda política propia no condicionada. Los araneses son los que deben decidir cuál y cómo será su futuro si en algún momento hay un cambio en la configuración territorial del Estado.
2.  Aran debe que respetar las decisiones del Parlamento de Catalunya, no obstante el referéndum planteado para la 1 de octubre no responde a un diálogo ni con el conjunto de las fuerzas políticas catalanas ni, tampoco, con las instituciones aranesas, que en ningún de momento han sido tomadas en consideración.
3. La composición social d’Aran es especialmente diversa y formada por comunidades de diferentes orígenes. UA apuesta por la integración y el pacto para no poner en el riesgo la cohesión social y la identidad y lengua aranesas.
4. Los araneses y aranesas han sido siempre favorables al pacto, y han resuelto sus conflictos a través del acuerdo y del diálogo como elementos esenciales de su cultura, y por ello creemos que la vía de la secesión no es la vía que conviene a Aran.
5. Este referéndum no tiene ninguna garantía jurídica ni cumple los principios internacionales reclamados por la Comisión de Venecia ni respeta el derecho a decidir de los araneses.
6. El prinicipio de la democracia se sostiene en el cumplimiento de la legalidad: sin respeto a las leyes no hay derechos ni para los pueblos ni para los ciudadanos. Asimismo lamentamos la presión de determinados colectivos a los alcaldes de nuestro territorio para que incumplan la legalidad vigente.
7. Es lícito, en un territorio de frontera como el nuestro, manifestar la preocupación por los efectos económicos que puede comportar la probable salida, aunque sea temporalmente, de la Unión Europea en el caso de una secesión unilateral de Catalunya del resto de España.
8. Asimismo, para un territorio turístico como el nuestro, resultan también preocupantes los efectos que puede tener esta secesión para el sistema socioeconómico aranés.
9. Aran, Catalunya y España deben participar en la construcción de estructuras políticas e institucionales de carácter europeo que permitan aumentar el bienestar, las oportunidades y la seguridad de los ciudadanos, respetando las identidades y el autogobierno.
10. Sólo una apuesta clara y firme por el diálogo y por un nuevo acuerdo permitirá superar la actual situación de confrontación.

*Consultar documento completo en:

https://www.unitatdaran.org/posicionamiento-de-unitat-daran-frente-al-proceso-de-independencia-de-catalunya-cast/

Unitat d’Aran aprova el seu posicionament davant del procés d’independència de Catalunya

La militància ha aprovat el document que defensa i argumenta la no participació dels aranesos en el referèndum perquè considera que Aran és una comunitat política diferenciada de Catalunya

Divendres passat Unitat d’Aran aprovava, a través d’una reunió de la Comissió Executiva amb la militància, el seu posicionament davant del procés d’independència de Catalunya.

Aquest posicionament s’explica en un document que relata l’evolució històrica d’Aran, la qual constata la voluntat de pacte i diàleg dels aranesos al llarg de tota la seva història. En aquest sentit, UA manté les paraules que el diputat provincial Nart Rodés va pronunciar al 1931 quan va dir que “La Vall d’Aran s’uní lliurament a Catalunya, i ho feu en virtut d’un pacte que la Vall ha complert amb grans sacrificis. El pacte té la seva força en la nostra ferma voluntat de romandre catalans i espanyols, però demanem a tots, als de Madrid i als de Barcelona, que per la seva part servin el pacte secular”.

El document també evidencia la nul·la participació de les institucions araneses en aquest procés i els incompliments de la Generalitat amb l’Aran, no havent desplegat la Llei d’Aran de 2015 ni la Llei de l’aranès de 2010, i remarca que la Llei de Transitorietat ignora els drets els aranesos.

Així mateix analitza l’insatisfactori desenvolupament de l’autogovern aranès, posant de relleu la situació financera insostenible del Conselh Generau d’Aran, degut a les retallades de la Generalitat al pressupost de la màxima institució, unes retallades que condicionen la prestació serveis com la sanitat, l’atenció a la gent gran o les inversions turístiques alhora que impossibiliten l’aplicació polítiques pròpies.

D’aquesta forma, Unitat d’Aran defensa la no participació d’Aran en el referèndum independentista de l’1 d’octubre fent evident la situació de les institucions araneses i posant de relleu les necessitats i mancances del nostre país. Així doncs Unitat d’Aran afirma que Aran, com comunitat política diferenciada de Catalunya, no ha de participar en el referèndum de l’1 d’octubre pels deu motius que segueixen:

1. Aran, com territori autònom, ha de tenir la seva agenda política pròpia no condicionada. Els aranesos són els què han de decidir, quin i com serà el seu futur si en algun moment hi ha un canvi en la configuració territorial de l’Estat.
2. Aran ha de respectar les decisions del Parlament de Catalunya, tot i això el referèndum plantejat per l’1 d’octubre no respon a un diàleg ni amb el conjunt de les forces polítiques catalanes ni, tampoc, amb les institucions araneses, que en cap moment han estat preses en consideració. 
3. La composició social d’Aran és especialment diversa i formada per comunitats de diferents orígens. Unitat d’Aran aposta per la integració i el pacte per no posar en risc la cohesió social i la identitat i llengua araneses.
4. Els aranesos i araneses han estat sempre favorables al pacte, i han resolt els seus conflictes a través de l’acord i del diàleg com elements essencials de la seva cultura, i per això creiem que la via de la secessió no és via carretera que convé a Aran.
5. Aquest referèndum no té cap garantia jurídica ni compleix els principis internacionals reclamats per la Comissió de Venècia ni respecta el dret a decidir dels aranesos.
6. El prinicipi de la democràcia se sosté en el compliment de la legalitat: sense respecte a les lleis no hi ha drets ni pels pobles ni pels seus ciutadans. Així mateix lamentem la pressió de determinats col·lectius als alcaldes del nostre territori per a què incompleixin la legalitat vigent.
7. És lícit, en un territori de frontera com el nostre, manifestar la preocupació pels efectes econòmics que pot comportar la probable sortida, encara que sigui temporalment, de la Unió Europea en el cas d’una secessió unilateral de Catalunya de la resta d’España.
8. Així mateix, per un territori turístic com el nostre, resulten també preocupants els efectes que pot tenir aquesta secessió pel sistema socioeconòmic aranès.
9. Aran, Catalunya i España han de participar en la construcció d’estructures polítiques i institucionals de caràcter europeu que permetin augmentar el benestar, les oportunitats i la seguretat dels ciutadans, respectant les identitats i l’autogovern.
10. Només una aposta clara i ferma pel diàleg i per l’entesa d’un nou acord permetrà superar l’actual situació de confrontació.

*Consultar document complet a:

https://www.unitatdaran.org/posicionament-dunitat-daran-davant-del-proces-dindependencia-de-catalunya-cat/