Entrevista a Maria Vergés, representant d’UA enes listes deth PSC

Maria Vergés a estat escuelhuda coma era representant d’Unitat d’Aran ena lista electorau per Lleida deth PSC, en tot ocupar eth numèro 6. Vergés, de 39 ans, ei Enginhèra Tecnica Forestau, postgrau en Gestion d’Empreses Culturaus e Expèrta en Intelligéncia Emocionau enes organizacions.

Actuaument ei dusau Tinent d’Alcalde der Ajuntament de Vielha e Mijaran e conselhèra en Conselh Generau d’Aran.

Maria, per qué entrères en politica?

Era vertat ei que, campat damb perspectiva, veigui qu’a estat ua evolucion naturau. Des de ben joena è participat activament en diuèrses associacions dera Val d’Aran. Tostemp m’a agradat poder collaborar e préner part enes causes que passen en país, sustot ene àmbit culturau, poder apréner de gent damb experiéncia e d’aquiu a preocupar-se e involucar-se en çò que passe ena Val, peth sòn futur…donques i a sonque un petit pas. E aqueth a estat eth mèn cas.

Per qué formes part dera lista deth PSC?

En prumèr lòc pr’amor qu’eth mèn partit, Unitat d’Aran, atau ac a decidit e jo è acceptat era encomana. Ja hè quauques legislatures qu’UA ei present enes listes deth PSC e aguest viatge auem considerat qu’ère mès de besonh que jamès. Entà nosati eth PSC represente era unica opcion politica damb solucions reaus a ua situacion de trincament e de conflicte que mos a plaçat ath cant deth precipici. E en dusau lòc pr’amor que considèri, e aguesta ei ua opinion personau, qu’ei de besonh implicar-se, banhar-se e préner partit, perque se non son d’auti es que decidissen per tu. E, en un moment coma er actuau, aquerò pren encara mès importància.

Segontes tu, qué se jògue era Val d’Aran en aguestes eleccions?

Eth futur. Portam ans d’un procès independentista que, ath delà d’auer paralizat completament era vida politica e era gestion diària, a desbrembat completament a Aran. Auem vist coma toti aguesti darrèri mesi eth papèr dera Val d’Aran a estat inexistent, non se mos a tengut en compde. Des d’Unitat d’Aran defenerem des deth prumèr moment que, des deth respècte as decisions de Catalunya, era Val d’Aran non auie de participar d’aguest procès, pr’amor qu’èm ua comunautat politica diferenciada de Catalunya, e pr’amor qu’es risqui entath nòste país èren fòrça grani: era economia, eth torisme, era possibla gessuda d’Euròpa o eth blindatge deth nòste autogovèrn, lengua e identitat…e se mos critiquèc fòrça per díder açò. Totun pensi qu’era defensa des interèssi d’Aran e dera sua gent a de passar peth dessús des conveniéncies partidistes, encara que malerosament mos auem trobat damb un govèrn de convergéncia en Conselh Generau que non ac a entenut atau.

Mès non sonque se tracte dera qüestion dera independéncia, non?

Non, ei cèrt. Era Val d’Aran a patit un desbrembe flagrant respècte dera Generalitat de Catalunya enes darrèri sies ans. En 2011 era Generalitat finiquitèc de forma unilaterau eth finançament deth Conselh Generau d’Aran e, d’alavetz estant, era nòsta maxima institucion patís ua situacion fòrça delicada que repercutís dirèctament en desvolopament de competéncies coma era sanitat, es servicis sociaus o eth torisme, ath delà d’auer perdut era capacitat d’amiar a tèrme politiques pròpries. Era inversion dera Generalitat en Aran a despareishut lèu per complèt, mès non a estat atau en d’auti endrets. A mòde d’exemple, er aranés recep actuaument per part dera Generalitat sonque 60.000 euros annaus, en cambi, en 2016 se subvencionaue eth catalan en Valencia damb mès de 600.000.

Mès tanben podem parlar dera manca d’inversion ena carretèra C28 que pòrte tara estacion d’esquí e que se collapse ena sason d’iuèr en tot qu’en dauti lòcs deth Pirenèu era Generalitat bastís un aeropòrt. Per non parlar de que, autant era Lei der aranés (2010) coma era Lei d’Aran (2015) aprovades peth Parlament son sense desvolopar, damb tot çò que signifique.

Totun, quan eth PSC a governat en Catalunya, era Val d’Aran ac a notat: inversions en totes es escòles araneses, era residéncia de gent grana en Vielha, òbres coma eth pònt de Bossòst o eth tunèl de Vielha o es trabalhs en patrimòni dera Val d’Aran.

Per tant, qué propòse eth PSC entà Aran?

Eth PSC en aguesti moments ei er unic partit damb un projècte clar entà Catalunya, basat enes solucions e en dialòg, que vò acabar damb er enfrontament e eth conflicte. Miquel Iceta ei er unic candidat que parle entà toti, entà tota era societat e a estat qui a trabalhat enquiath darrèr moment entà poder arribar a acòrds. Coma è dit adès, eth PSC a tengut tostemp en compde ara Val d’Aran. E aguest viatge non podie èster mens.

Entre es sues propòstes entà Aran ne destaque, ath delà deth desplegament des leis d’Aran e der aranés, que son basiques entà assegurar eth nòste futur, trabalhar conjuntament damb Unitat d’Aran entà arténher un reconeishement dera Val d’Aran ena Constitucion, en marc dera reforma qu’eth PSOE a possat. Un reconeishement constitucionau qu’a de suposar un blindatge e ua melhora der autogovèrn aranés que s’a de reflectir ena melhora dera vida diària de tota era gent que viu e trabalhe en Aran.

E entà acabar, coma encares aguesta campanha?

Donques damb fòrça energia e illusion, mès tanben conscienta dera responsabilitat que compòrte. Jo sonque sò era cara visibla de tot un partit, Unitat d’Aran, que pòrte mès de trenta ans trabalhant per Aran, pera justicia sociau en nòste país, per arténher es majors còtes d’autogovèrn possibles entà Aran e per preservar era nòsta lengua, istòria e cultura. Coma ja è dit, mos trobam deuant d’un moment de grana trascendéncia en Catalunya, mès tanben, e sustot, entà Aran. Volem mantier-mos coma un país damb ua identitat pròpria que tostemp a estat tèrra d’acuelhuda e integracion, a on arrés ei sobrèr e a on eth futur mos aperten a toti. E ei entad açò que trabalham.

Leyendo comentarios Facebook...
Loading Disqus Comments ...

You must fill in your Livefyre SiteID in the Comments Evolved plugin options.

No Trackbacks.