Eth drama der Aranés – Article de Maria Vergés

Era senténcia deth TC respècte er usatge preferent der aranés e es paraules mès que dehòra de lòc deth ministre Méndez de Vigo, an estat males noticies, cèrt, totun an desencadenat tota ua sèrie de reaccions que non pogui qualificar d’ua auta forma que coma curioses. Sustot pr’amor qu’auem assistit a tot un seguit de declaracions cargades de gesticulacions, per part d’aqueri que, pendent mès de vint ans, an ostentat es maximes responsabilitats ena politica lingüistica der aranés e, per tant, an auut enes sues mans esvitar eth drama que viuem actuaument. En resum, coma didie Confuci: “quan eth sabent senhale era lua, eth nèci guarde ath dit”.

Era  darrèra Enquèsta d’Usi Lingüistics, en 2013, metie de manifèst qu’er aranés, coma lengua abituau, auie passat deth 23’4% en 2008 ath 17’6% en 2013. Ei a díder, er usatge sociau a queigut en picat. E d’alavetz estant es causes non an pas melhorat. .Era sociolingüistica pòt explicar quauques des rasons, totun non cau massa perspicàcia entà hèr-ne ua prumèra radiografia: en 2010 eth Parlament de Catalunya aprovaue era Lei der Aranés, ua lei qu’auie de perméter desvolopar politiques lingüistiques sus eth terren, damb recorsi e projèctes, totun a dia d’aué (març de 2018) era Generalitat encara non l’a ne desvolopat ne tengut en compde enes sòns pressupòsti. E se parlam de pressupòsti, eth drama artenh ua proporcion mès grana encara.

Pendent eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, de 2007 a 2011, s’artenhec qu’era Generalitat dotèsse ar aranés damb 100.000€ annaus que, tot e non èster guaire, permetien desvolopar accions qu’assegurauen, per exemple de 2 a 3 publicacions annaus, campanhes de normalizacion…en definitiva, un projècte qu’aué non existís. Alavetz en 2012, ja damb Convergéncia governant en Conselh, era Generalitat retalhèc aquera dotacion a uns misèrs 60.000€ annaus. Totun, era comparativa damb eth pressupòst tara promocion deth catalan dera Generalitat resulte escandalosa: en 2012, an dera retalhada tar aranés, eth pressupòst tath catalan siguec de 28 milions d’euros e, se ben en 2014 aquera chifra baishèc enquias 23 milions, d’alavetz enquia 2017 a pujat enquias 25 milions…e, per exemple, en 2016 eth govèrn de Catalunya subvencionaue ath catalan en Valencia damb 600 mil euros…totun, tar aranés non n’a arribat cap.

Eth drama der aranés ei que, a dia d’aué, ne recep recorsi ne ei present en carrèr. Auem perdut ans fòrça valuosi sense un projècte clar qu’apostèsse pera normalizacion, era promocion e era normativizacion de forma seriosa. Es maxims responsables der aranés des darrèri vint ans an estat unicament comisaris politics ath servici des sòns pròpris interèssi. Ara madeish se torne d’un besonh imperiós actuar, òc, mès tanben díder es causes peth sòn nòm, pr’amor que non ei acceptable recéber leçons d’aqueri que quan n’aueren era oportunitat, simplement non heren arren. E tot açò passaue decades abantes deth 155.

Eth passat mes de junh participaua en Santiago de Compostela, dera man deth doctor Xavier Lamuela, un des pairs des normes ortografiques der aranés, en “Foro de Debate sobre la Carta Europea para las Lenguas Minoritarias”, qu’organizauen eth Consello da Cultura Galega e eth Conselh d’Euròpa e que virèc ath torn deth compliment per part der Estat Espanhòl des compromesi respècte dera Carta (CELRoM), qu’en 2017 complic dejà 25 ans. Es conclusions d’aguestes jornades, se pòden consultar ena plana web deth Conselho da Cultura Galega  (http://consellodacultura.gal/evento.php?id=200581), totun a mòde de resum per çò que hè ar aranés constatèrem era urgéncia deth desplegament dera Lei der Aranés 35/2010 atau coma eth besonh d’incrementar es paupèrrims recorsi per part dera Generalitat, era manca d’implicacion der Estat e era inexisténcia de projècte e politica lingüistica tar aranés tant per part dera Generalitat coma deth Conselh Generau d’Aran. E se ben ei cèrt qu’eth compliment dera Carta ei responsabilitat der Estat, cau rebrembar que son es Comunautats Autonòmes es qu’an es competéncies sus politica lingüistica transferides, e non cau sonque comprobar eth nivèu de compliment deth govèrn catalan respècte ar aranés entà veir que non li resulte precisament ua prioritat. Pr’amor d’açò ei tant susprenent e desalentador liéger er informe “Greuges contra la llengua catalana 2013-2016: Extrets de les dades aportades per la Generalitat de Catalunya per al 5è informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la CELRoM” per çò que hè ar aranés, a on sonque parle deth recors deth TC e se “desbrembre” de díder qu’eri an retalhat es recorsi, que non an desplegat era lei e que non an cap tipe de projècte lingüistic reau e consensuat damb eth territòri entar aranés. Per non parlar dera totau manca de sensibilitat e de realisme qu’era Generalitat a desvolopat d’uns ans ençà, en tot politizar d’ua forma irresponsabla era situacion dera nòsta lengua e instaurar tar aranés un modèl de males practiques en politica lingüistica. O deth constant intent d’impausar un nau nòm tara nòsta lengua pròpria, e ac digui conscienta qu’era identitat lingüistica der aranés ei era occitana, totun m’agradarie saber coma reaccionarien es catalanoparlants se, des de Madrid, les implantèssen eth  “latin de Catalunya” coma nau nòm tath catalan.

Er aranés a imperiosament de besonh ajuda, e aué per aué, non la recep. Aran e era sua lengua pròpria, er aranés, ne pòden ne vòlen èster un esturment qu’empleguen uns e uns auti ena batalha politica e fratricida que Generalitat e govèrn der Estat an encetat. Meritam respècte e consideración mès enlà deth papèr. Volem proteccion e impuls tar aranés, non sonque coma er element clau dera nòsta identitat, se non coma un esturment de prumèra magnitud entà coesionar e reforçar era nòsta petita societat. Complisquen toti plegadi damb es sues obligacions se les platz!

 

Maria Vergés
Conselhèra deth Conselh Generau d’Aran per Unitat d’Aran

 

EL DRAMA DE L’ARANÈS

La sentència del TC respecti l’ús preferent de l’aranès i les paraules més que fora de lloc del ministre Méndez de Vigo, han estat males notícies, cert, tot i això han desencadenat tota una sèrie reaccions que no puc qualificar d’una altra forma que com curioses. Sobretot perquè hem assistit a tot un seguit de declaracions carregades de gesticulacions per part d’aquells que, durant més de vint anys, han ostentat les màximes responsabilitats en la política lingüística de l’aranès i, per tant, han tingut en les seves mans evitar el drama que vivim actualment. En resum, com deia Confuci: “quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”.

L’última Enquesta d’Usos Lingüístics, de 2013, posava de manifest que l’aranès, com llengua habitual, havia passat del 23’4% al 2008 fins al 17’6% al 2013. És a dir, l’ús social ha caigut en el picat. I des de llavors, les coses no han pas millorat. La sociolingüística pot explicar algunes de les raons, tot i això no cal massa perspicacia per fer-ne una primera radiografia: al 2010 el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de l’Aranès, una llei que havia de permetre desenvolupar polítiques lingüístiques sobre el terreny, amb recursos i projectes, tot i això a data d’avui (març de 2018) la Generalitat encara no l’ha ni desenvolupat ni tingut en compte en els seus pressupostos. I si parlem de pressupostos, el drama aconsegueix una proporció gran encara.

Durant el govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, de 2007 a 2011, es va aconseguir que la Generalitat dotés a l’aranès amb 100.000€ anuals que, tot i no ser gaire, permetien desenvolupar accions que asseguraven, per exemple de 2 a 3 publicacions anuals, campanyes de normalització…en definitiva, un projecte que avui no existeix. Llavors al 2012, ja amb Convergència governant el Conselh, la Generalitat va retallar aquella dotació a uns mísers 60.000€ anuals. Tot i això, la comparativa amb el pressupost per la promoció del català de la Generalitat resulta escandalosa: al 2012, any de la retallada per l’aranès, el pressupost pel català va ser 28 milions d’euros i, si bé al 2014 aquella xifra va baixar fins als 23 milions, d’aleshores fins a 2017 ha pujat fins als 25 milions…I, per exemple, al 2016 el govern de Catalunya subvencionava al català a Valencia amb 600 mil euros…Però per l’aranès no n’ha arribat cap.
El drama de l’aranès és que, a dia d’avui, ni rep recursos ni és present al carrer. Hem perdut anys força valuosos sense un projecte clar que apostés per la normalització, la promoció i la normativització de forma seriosa. Els màxims responsables de l’aranès dels últims vint anys han estat únicament comissaris polítics al servei dels seus propis interessos. Ara mateix es torna d’una necessitat imperiosa actuar, sí, però també dir les coses pel seu nom, perquè que no és acceptable rebre lliçons d’aquells que quan en van tenir l’oportunitat, simplement no van fer res. I tot això passava dècades abans del 155.

El passat més de juny participava a Santiago de Compostela, de la mà del doctor Xavier Lamuela, un dels pares de les normes ortogràfiques de l’aranès, al “Foro de Debate sobre la Carta Europea para las Lenguas Minoritarias”, que organitzaven el Consello da Cultura Galega i el Consell d’Europa i que va tractar sobre el compliment per part de l’Estat Espanyol dels compromisos respecte de la Carta (CELRoM), que al 2017 va complir ja 25 anys. Les conclusions d’aquestes jornades, poden consultar-se a la plana web del  Consello (http://consellodacultura.Gall/evento.php?id=200581), però a mode de resum pel que fa l’aranès vam constatar la urgència del desplegament de la Llei de l’Aranès 35/2010 així com la necessitat d’incrementar els paupèrrims recursos per part de la Generalitat, la manca d’implicació de l’Estat i la inexistència de projecte i de política lingüística per a l’aranès tant per part de la Generalitat com del Conselh Generau d’Aran. I si bé és cert que el compliment de la Carta és responsabilitat de l’Estat, cal recordar que són les Comunitats Autònomes les que tenen les competències sobre política lingüística transferides, i només cal comprovar el nivell de compliment del govern català respecte a l’aranès per veure que no li resulta precisament una prioritat. Per això és tant sorprenent i descoratjador llegir l’informe “Greuges contra la llengua catalana 2013-2016: Extrets de les dades aportades per la Generalitat de Catalunya al 5è informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la CELRoM” pel que fa l’aranès, on només parla del recurs del TC i “s’oblida” de dir que ells han retallat els recursos, que no han desplegat la llei i que no tenen cap tipus de projecte lingüístic real i consensuat amb el territori per l’aranès. Per no parlar de la total manca de sensibilitat i de realisme que la Generalitat ha exercit d’uns anys ençà, polititzant d’una forma irresponsable la situació de la nostra llengua i instaurant per l’aranès un model de males pràctiques en política lingüística.

O del constant intent d’imposar un nou nom per la nostra llengua pròpia, i ho dic conscient que la identitat lingüística de l’aranès és l’occitana, tot i això m’agradaria saber com reaccionarien els catalanoparlants si, des de Madrid, els imposessin el “llatí de Catalunya” com a nou nom pel català.

L’aranès necessita imperiosament ajuda, i actualment, no la rep. Aran i la seva llengua pròpia, l’aranès, ni poden ni volen ser l’instrument que uns i altres utilitzen en la batalla política i fratricida que Generalitat i Govern espanyol han encetat. Mereixem respecte i consideració més enllà del paper. Volem protecció i impuls per l’aranès, no només com l’element clau de la nostra identitat, si no com un instrument de primera magnitud per cohesionar i reforçar la nostra petita societat. Compleixin tots plegats amb les seves obligacions si us plau!

 

Maria Vergés
Consellera del Conselh Generau d’Aran per Unitat d’Aran

Leyendo comentarios Facebook...
Loading Disqus Comments ...

You must fill in your Livefyre SiteID in the Comments Evolved plugin options.

No Trackbacks.