POSICIONAMENT D’UA DEUANT PROCÈS D’INDEPENDÉNCIA DE CATALUNYA (aranés)

UNITAT D’ARAN DEUANT DETH PROCÈS D’INDEPENDÉNCIA DE CATALUNYA

 Manifèste que:

 Aran a estat tostemp ua comunautat damb ua clara volentat politica de desvolopar es sues institucions d’autogovèrn e de preservar era sua lengua pròpria e era sua cultura, atau com toti aqueri elements diferenciadors qu’an mercat era identitat deth pòble aranés ath long des sègles.

Aguesta definicion ei sostenguda en tota ua sèrie de hèts istòrics que recuelhen, en moments capdaus, es decisions e posicionaments deth pòble aranés enes que, de forma inequivoca, Aran a manifestat aguesta volentat d’èster e d’apertier as encastres politics e administratius que melhor an garantit aguesta volentat politica expressada istoricament.

Er autrejament dera Querimònia en 1313 per Jaime II, damb eth precedent des tractats d’Emparança, inicie un seguit de hèts istòrics, mercadi pes lutes de frontères e eth besonh d’empara des aranesi deuant es intents d’apropiacion dera Val per part des senhors feudaus, que compòrten eth besonh de pactes. Es acòrds der an 1411 damb era Generalitat de Catalunya son conseqüéncia d’aguesta pression tà esvitar qu’era Comptesa de Comenges s’apropièsse dera Val. Aran demore, d’alavetz estant e per demanda des aranesi e a cambi deth compromís de defensa, incorporat as territoris deth Prinicipat.

En 1833 demore abolit eth Conselh Generau d’Aran a trauès dera Real Cédula dera regenta Mª Cristina. Tot e era eliminacion dera maxima institucion aranesa, es alcaldes aranesi mantien enquia 1965 amassades periodiques per’mor de tractar es ahèrs d’Aran, en tot matier era esséncia dera institucion e actuar com ua unitat politica e territoriau.

Era recuperacion der Estatut de Catalunya en 1979 compòrte, a instàncies deth movement vesiau de “Es Terçons, era incorporacion d’ua disposicion addicionau e un article sus era adequacion des peculiaritats istoriques e administratives d’Aran e era proteccion dera sua “parla”, qu’ei coma se denominèc ar aranés en aqueth moment. Era volontat des aranesi demorèc manifèsta en seteme de 1979 en Cap d’Aran, expressada pes representants des ajuntaments democratics en tot restaurar de forma provisionau eth Conselh Generau d’Aran.

Totun, era actualizacion e aplicacion d’aguest Estatut siguec ben costosa e entà Aran: eth Parlament de Catalunya non redigic era Lei d’Aran enquiar an 1990, çò que permetec era reinstauracion deth Conselh Generau en an 1991.

Aguesti son quauqui des hèts istorics qu’evidencien era reiterada volentat deth pòble aranés en mantier e preservar era sua singularitat politica e culturau, tant en encastre catalan coma en espanhòl.

D’aguesta forma, Unitat d’Aran seguís fidèu as paraules deth deputat aranés Nart Rodés qu’en 1931 didec: “La Vall d’Aran s’uní lliurament a Catalunya, i ho feu en virtut d’un pacte que la Vall ha complert amb grans sacrificis. El pacte té la seva força en la nostra ferma voluntat de romandre catalans i espanyols, però demanem a tots, als de Madrid i als de Barcelona, que per la seva part servin el pacte secular”.

Atau donc, dempús d’aguest brèu repàs istoric, volem avalorar quina a estat era evolucion der autogovèrn aranés e deth tracte recebut per Aran pendent toti aguesti ans d’ençà dera sua restauracion.

Eth procès d’instauracion der autogovèrn aranés non a estat bric fàcil e, eth resultat d’aguesta evolucion, aué non se pòt díder que sigue satisfactòri. Quauquuns des hèts que s’expòsen a contunhacion ac meten en evidéncia:

  • Era situacion financèra deth Conselh Generau ei absolutament insostenibla:
  • En tot qu’eth presupòst dera Generalitat de Catalunya a aumentat un 4% ena darrèra annada, eth deth Conselh Generau se manten un 10% per dejós des partides deth 2010.
  • Era Generalitat non a tanpòc liquidat es deutes que deishèc pendents de pagament en an 2011 relacionadi damb eth deute “istoric” e per d’auti concèptes, damb un impòrt de 8 milions d’euros.
    • Des der an 2011, e de forma unilaterau, era Generalitat eliminèc eth sistèma de finançament deth Conselh Generau:
      • Pr’amor d’açò ena actualitat eth Conselh Generau sonque pòt executar partides finalistes, destinades a curbir es competéncies traspassades e s’a suprimit era capacitat d’autogovèrn.
  • Aguesti hèts an comportat grèus limitacions ena prestacions de servicis com era sanitat, que damb un pressupòst similar ath de 2010 a d’afrontar mès servicis e mès ustagèrs.
  • De vergonha ei era situacion dera nòsta gent grana, qu’an d’èster en residéncies dera Ribagorça e Pallars pr’amor qu’eth país non pòt garantir era sua assisténcia.
  • Exactament passe damb es inversions toristiques e importants tara economia deth país, un exemple clar ei era carretèra C-28, d’accès ara estacion de Baqueira e depenenta dera Generalitat, qu’a de besonh adequar-se tà assomir es puntes d’usatgèrs dera estacion, en tot qu’era Generalitat bastís aeropòrts en d’auti endrets deth Pirenèu.
  • Era retalhada qu’era Generalitat a practicat en ensenhament en Aran ei tanben alarmanta: tot e era especificitat deth nòste territòri, s’an retalhat mès deth 20% des plantilhes de professorat en tot se mantien eth nombre d’alumnes.
  • Eth desvolopament der Estatut der an 2006 mandataue a impulsar dues leis: era de proteccion der aranés (2010) e era reforma dera Lei d’Aran (2015)
    • Era prumèra encara non a estat desplegada e a acabat convertida ena “Lei der occitan” e tot soent vedem com era variant que s’utilize en conjunt de Catalunya ei era lengadociana, e non pas era aranesa, ath temps qu’era reculada der aranés semble inarturabla. Cau díder ath respècte qu’era aportacion dera Generalitat ath Conselh Generau tara politica lingüistica deth país s’a retalhat en un 40%, çò que signifique era irrisòria quantitat de 60.000€ annaus.
    • Respècte dera Lei d’Aran, aprobada en 2015, non a complit cap des sòns objectius. Ne era reforma deth sistèma electorau (tara que i auie un plaç de 2 ans que ja a finalizat), ne era reforma deth modèu de finançament, qu’auie tres ans de plaç e que, quan son a punt de complir-se, encara non s’a iniciat cap tipe de trabalh ath respècte. Era madeisha situacion mos trapam damb eth traspàs totau dera competéncia d’escandiment de huec e emergéncies, qu’era Lei d’Aran ja atribuís de forma totau ath Conselh Generau e qu’era Generalitat encara non a hèt efectiu.
  • E actuaument, era recentament presentada “Lei de Transitorietat Juridicaignòre e contraditz es drets des aranesi, ath temps que remèrque qu’era sobeirania requeirà unicament en pòble catalan.

Atau donc, volem hèr evidenta era situacion des nòstes institucions en tot méter de relhèu es besonhs e mancances deth nòste país e afirmam que:

Aran, coma comunautat politica diferenciada de Catalunya, non a de participar en referèndum der 1 d’octobre pes motius que seguissen:

 

  1. Aran, com a territòri autonòm, a d’auer era sua agenda politica pròpria non condicionada. Es es aranesi son es qu’an de decidir, quin e com serà eth sòn futur se’n bèth moment i a un cambi ena configuracion territoriau der Estat.

 

  1. Aran a de respectar es decisions deth Parlament de Catalunya, totun eth referèndum plantejat tar 1 d’octobre non respon a un dialòg ne damb eth conjunt des fòrces politiques catalanes ne, tanpòc, damb es institucions araneses, qu’en cap de moment an estat prenudes en consideracion.

 

  1. Era composicion sociau d’Aran ei especiaument divèrsa e formada per comunautats de diferenti origens. Unitat d’Aran apòste pera integracion e eth pacte entà non méter en risc era coesion sociau e era identitat e lengua araneses.

 

  1. Es aranesi e araneses an estat tostemp favorables ath pacte, e an resolut es sòns conflictes a trauès der acòrd e deth dialòg com elements essenciaus dera sua cultura, e per aquerò credem qu’era via dera secession non ei era via que conven a Aran.

 

  1. Aguest referèndum non a cap garantia juridica ne complís es principis internacionaus reclamadi pera Comission de Venècia ne respècte eth dret a decidir des aranesi.

 

  1. Eth prinicipi dera democràcia se sosten en compliment dera legalitat: sense respècte as leis non i a drets ne tàs pòbles ne tas ciutadans. Atau madeish lamentam era pression de determinadi collectius as alcaldes deth nòste territòri tà qu’incomplisquen era legalitat vigenta.

 

  1. Ei licit, en un territòri de termièra com eth nòste, manifestar era preocupacion pes efèctes economics que pòt comportar era  probabla gessuda, encara que sigue temporaument, dera Union Europèa en cas d’ua secession unilaterau de Catalunya dera rèsta d’España.

 

  1. Atau madeish, tà un territòri toristic coma eth nòste, resulten tanben preocupants es efèctes que pòt auer aguesta secession tath sistèma socioeconomic aranés.

 

  1. Aran, Catalunya e España an de participar en bastiment d’estructures politiques e institucionaus de caractèr europèu que mos permeten aumentar eth benèster, es oportunitats e era seguretat des ciutadans, en tot respectar es identitats e er autogovèrn.

 

  1. Sonque ua apòsta clara e fèrma peth dialòg e pera entesa d’un nau acòrd mos permeterà superar era actuau situacion de confrontacion.

Tèxte aprovat pera Comission Executiva e pera militància d’Unitat d’Aran amassades eth dia 1 de seteme de 2017